El joc de la sorpresa és una de les activitats que més ens agrada.

Aquesta setmana, l’encarregat de dur la sorpresa era el nostre company Ferran, per ser el protagonista de la setmana. Ferran es va endur la caixa de les sorpreses a la seua casa i  amb l’ajuda del seu pare, va embolicar un objecte que al dia següent, nosaltres haviem d’endevinar.

El dimecres, dia que dediquem a fer el joc, Ferran va arribar a l’escola amb la seua caixa i va complir la norma de no contar-li a ningú de què és tractava. De vegades açò ens costa molt de complir per què estem molt emocionats i més quan tots/es volen saber-ho i et diuen que no li ho van a contar a ningú.

Asseguts a l’estora comença el torn de les preguntes per tal d’endevinar de què es tracta: és per a menjar? té rodes? és per jugar? és quadrat? serveix per escriure?…

Poc a poc anem deduint i suposant quin objecte pot ser. Ferran sols pot contestar si o no. A la fi, amb tota la informació de les preguntes, Joan és llança a dir que es tracta d’un gos. Ho haurà endevinat? Tots mirem a Ferran esperant la seua resposta: Sí, és un gos.

El fet de desembolicar la sorpresa, malgrat saber ja de que es tracta, sempre crea molta espectació. Ferran obri el paquet, ens ensenya el gos de peluix i ens conta la història de l’objecte: “aquest gos me’l va comprar el meu pare un dia que van anar a Consum. Estava dintre d’una tassa i jo li he posat de nom Domingo. El meu pare m’ha contat que en alguns països es menja.”

A continuació passem a fer el treball individual que ens serveix per a millorar l’aprenentage de l’escriptur

a. Així, plasmem al full tot el que hem fet en aquesta activitat.