El joc de la sorpresa és una de les activitats que més ens agrada.
Aquesta setmana
, l’encarregat de dur la sorpresa era el nostre company Ferran, per ser el protagonista de la setmana. Ferran es va endur la caixa de les sorpreses a la seua casa i amb l’ajuda del seu pare, va embolicar un objecte que al dia següent, nosaltres haviem d’endevinar.
El dimecres, dia que dediquem a fer el joc, Ferran va arribar a l’escola amb la seua caixa i va complir la norma de no contar-li a ningú de què és tractava. De vegades açò ens costa molt de complir per què estem molt emocionats i més quan tots/es volen saber-ho i et diuen que no li ho van a contar a ningú.
Asseguts a l’estora comença el torn de les preguntes per tal d’endevinar de què es tracta: és per a menjar? té rodes? és per jugar? és quadrat? serveix per escriure?…
Poc a poc anem deduint i suposant quin objecte pot ser. Ferran sols pot contestar si o no. A la fi, amb tota la informació de les preguntes, Joan és llança a dir que es tracta d’un gos. Ho haurà endevinat? Tots mirem a Ferran esperant la seua resposta: Sí, és un gos.
El fet de desembolicar la sorpresa, malgrat saber ja de que es tracta, sempre crea molta espectació. Ferran obri el paquet, ens ensenya el gos de peluix i ens conta la història de l’objecte: “aquest gos me’l va comprar el meu pare un dia que van anar a Consum. Estava dintre d’una tassa i jo li he posat de nom Domingo. El meu pare m’ha contat que en alguns països es menja.”
A continuació passem a fer el treball individual que ens serveix per a millorar l’aprenentage de l’escriptur
a. Així, plasmem al full tot el que hem fet en aquesta activitat.
